Els programes de telerealitat es caracteritzen per a tenir un format en que mescla l’espectacle fictici amb el factor real d’actualitat. Per aquest motiu, sovint es difícil que l’espectador sigui conscient de si el que està veient és realment el que passa o per contra és tot un muntatge on la finalitat és fer creure que allò que es veu és real.
Fins fa poc es classificava com a programa de telerealitat aquells formats on teòricament persones “no professionals de l’espectacle”, és a dir ciutadans corrents, s’introduïen en “concursos” televisius on quedaven tancats durant un temps i convivien entre ells esperant que els espectadors els votessin per a guanyar el premi final.
Actualment però, s’ha vist que els programes de telerealitat engloben formats molt diversos. En la programació que podem veure en el nostre dia a dia, podem observar des de magazines, concursos, documentals, “programes d’auto ajuda” entre altres, que cada vegada es classifiquen més com a programes de telerealitat degut a les característiques esmentades abans. Alguns exemples que s’han vist en els últims anys són:
Telerealitat en concursos “clausura”: Fama, Operación triunfo, Gran Hermano, La masia de 1907, Perdidos en la tribu, Supervivientes, Pekín Express... Aquests programes es caracteritzen per introduir concursants en un indret del qual no poden sortir, fent-los passar proves diverses que han de superar. Podríem dir que aquests programes representen la realitat mitjançant la convivència dels concursants, aconseguint despertar la curiositat als espectadors donant la sensació de veure com per un forat de pany i xafardejant la vida dels altres. Tot i que l’espectador sovint no es dóna compte, cada vegada les càmeres d’aquests programes estan menys amagades, capturant aquelles imatges que els interessen, provocant que els concurants puguin fingir quan les veuren, s’escull la realitat, etc.
Telerealitat en magazines: Donde estás corazón, La Noria, Sálvame diario, Salvame de luxe... es poden considerar programes de telerealitat ja que es mescla la realitat de l’actualitat amb l’espectacle i el show capaç de manipular aquesta realitat. Aquests programes cada vegada s’estan fent més lloc en la televisió ja que atrapen a l’audiència creant problemàtiques i temàtiques que fan creure reals i d’interès per als espectadors.
Telerealitat en documentals: Callejeros, El último superviviente, Desafío extremo, 21 días... Són documentals on es pretén mostrar als espectadors situacions i vivències de persones reals, però el seu format està fet de tal manera que el reporter i per tant la càmera escull aquelles imatges que sap que captarà l’audiència, construint per tant la realitat desitjada per a vendre.
Telerealitat en format autoajuda: Supernanny, Hermano mayor, Esta casa era una ruina, Madres adolescentes, Reforma sorpresa, Ajuste de cuentas... Aquests programes intenten crear la realitat a partir de les problemàtiques actuals de la nostre societat, donant solucions a ciutadans que presenten situacions difícils.
Fins fa poc es classificava com a programa de telerealitat aquells formats on teòricament persones “no professionals de l’espectacle”, és a dir ciutadans corrents, s’introduïen en “concursos” televisius on quedaven tancats durant un temps i convivien entre ells esperant que els espectadors els votessin per a guanyar el premi final.
Actualment però, s’ha vist que els programes de telerealitat engloben formats molt diversos. En la programació que podem veure en el nostre dia a dia, podem observar des de magazines, concursos, documentals, “programes d’auto ajuda” entre altres, que cada vegada es classifiquen més com a programes de telerealitat degut a les característiques esmentades abans. Alguns exemples que s’han vist en els últims anys són:
Telerealitat en concursos “clausura”: Fama, Operación triunfo, Gran Hermano, La masia de 1907, Perdidos en la tribu, Supervivientes, Pekín Express... Aquests programes es caracteritzen per introduir concursants en un indret del qual no poden sortir, fent-los passar proves diverses que han de superar. Podríem dir que aquests programes representen la realitat mitjançant la convivència dels concursants, aconseguint despertar la curiositat als espectadors donant la sensació de veure com per un forat de pany i xafardejant la vida dels altres. Tot i que l’espectador sovint no es dóna compte, cada vegada les càmeres d’aquests programes estan menys amagades, capturant aquelles imatges que els interessen, provocant que els concurants puguin fingir quan les veuren, s’escull la realitat, etc.
Telerealitat en magazines: Donde estás corazón, La Noria, Sálvame diario, Salvame de luxe... es poden considerar programes de telerealitat ja que es mescla la realitat de l’actualitat amb l’espectacle i el show capaç de manipular aquesta realitat. Aquests programes cada vegada s’estan fent més lloc en la televisió ja que atrapen a l’audiència creant problemàtiques i temàtiques que fan creure reals i d’interès per als espectadors.
Telerealitat en documentals: Callejeros, El último superviviente, Desafío extremo, 21 días... Són documentals on es pretén mostrar als espectadors situacions i vivències de persones reals, però el seu format està fet de tal manera que el reporter i per tant la càmera escull aquelles imatges que sap que captarà l’audiència, construint per tant la realitat desitjada per a vendre.
Telerealitat en format autoajuda: Supernanny, Hermano mayor, Esta casa era una ruina, Madres adolescentes, Reforma sorpresa, Ajuste de cuentas... Aquests programes intenten crear la realitat a partir de les problemàtiques actuals de la nostre societat, donant solucions a ciutadans que presenten situacions difícils.
No hay comentarios:
Publicar un comentario