Comprensió audiovisual a les escoles:
Dia rere dia veiem programes televisius on sembla ser que l’espectacle més morbós i rendible és la humiliació de les persones, les vexacions i els insults constants, la explícita o implícita violència,... potser ens estem acostumant aquest fet, però penso que hauríem de fer un esforç com a societat per a començar a pensar si això realment és el que volem que ens identifiqui, si és la educació que volem per a les noves generacions, si és la cultura que volem traspassar al futur.
La millor manera per a solucionar el fort poder que tenen aquests programes actualment en les nostres pantalles, ve més aviat lligat amb el tema de l’educació. Aquests programes cada vegada acaparen més poder, perquè hi ha una audiència darrera que els segueix. Per aquest motiu som nosaltres, els espectadors, els que ens hauríem de resistir aquests programes, i la solució és tenir una protecció contra ells.
Veure programes de telerealitat no és dolent, igual que la televisió en general, si es veuen des d’un punt de vista crític, si aquests no enganyen a les persones que el veuen, si es resisteixen a ser més consumistes al veure un anunci, si sabem veure quin és el límit de la morbositat i la macabreria i es canvia de canal, si podem condemnar un acte de vexació davant d’una càmera, si sabem diferenciar un espectacle de “teleporqueria” a un cultural.
La televisió en certa mesura la crea la societat, i penso que el primer pas per a canviar-ho és una educació audiovisual, perquè els espectadors tinguem eines pròpies per a triar el que realment volem. Si a les escoles des de petits ens ensenyen a llegir, a tenir un bona comprensió lectora, no es hora ja que en la societat de la informació i sobretot en aquest món audiovisual que ens envolta no comencem a ensenyar a “llegir audiovisuals”? Cada vegada penso que aquest aprenentatge és fonamental per a desenvolupar-se en la nostre societat, però les escoles encara estan ben lluny d’adaptar-se aquesta. L’escola no ha de ser la solució a tot, però si que té un paper fonamental per a començar a canviar alguns aspectes de la vida social.
El consell de l’Audiovisual de Catalunya, ja fa temps que treballa realitzant material didàctic per a infants i joves, quan fa uns anys ja van considerar que hi havia un dèficit pedagògic a l’hora d’interpretar el món que s’ofereix mitjançant la petita pantalla. Aquests materials els podem trobar en format de col·lecció de llibres anomenats “Com veure la TV” on es donen recursos i activitats per a fer amb infants i joves per desenvolupar la seva comprensió audiovisual en vers a diferents formats televisius.
Dia rere dia veiem programes televisius on sembla ser que l’espectacle més morbós i rendible és la humiliació de les persones, les vexacions i els insults constants, la explícita o implícita violència,... potser ens estem acostumant aquest fet, però penso que hauríem de fer un esforç com a societat per a començar a pensar si això realment és el que volem que ens identifiqui, si és la educació que volem per a les noves generacions, si és la cultura que volem traspassar al futur.
La millor manera per a solucionar el fort poder que tenen aquests programes actualment en les nostres pantalles, ve més aviat lligat amb el tema de l’educació. Aquests programes cada vegada acaparen més poder, perquè hi ha una audiència darrera que els segueix. Per aquest motiu som nosaltres, els espectadors, els que ens hauríem de resistir aquests programes, i la solució és tenir una protecció contra ells.
Veure programes de telerealitat no és dolent, igual que la televisió en general, si es veuen des d’un punt de vista crític, si aquests no enganyen a les persones que el veuen, si es resisteixen a ser més consumistes al veure un anunci, si sabem veure quin és el límit de la morbositat i la macabreria i es canvia de canal, si podem condemnar un acte de vexació davant d’una càmera, si sabem diferenciar un espectacle de “teleporqueria” a un cultural.
La televisió en certa mesura la crea la societat, i penso que el primer pas per a canviar-ho és una educació audiovisual, perquè els espectadors tinguem eines pròpies per a triar el que realment volem. Si a les escoles des de petits ens ensenyen a llegir, a tenir un bona comprensió lectora, no es hora ja que en la societat de la informació i sobretot en aquest món audiovisual que ens envolta no comencem a ensenyar a “llegir audiovisuals”? Cada vegada penso que aquest aprenentatge és fonamental per a desenvolupar-se en la nostre societat, però les escoles encara estan ben lluny d’adaptar-se aquesta. L’escola no ha de ser la solució a tot, però si que té un paper fonamental per a començar a canviar alguns aspectes de la vida social.
El consell de l’Audiovisual de Catalunya, ja fa temps que treballa realitzant material didàctic per a infants i joves, quan fa uns anys ja van considerar que hi havia un dèficit pedagògic a l’hora d’interpretar el món que s’ofereix mitjançant la petita pantalla. Aquests materials els podem trobar en format de col·lecció de llibres anomenats “Com veure la TV” on es donen recursos i activitats per a fer amb infants i joves per desenvolupar la seva comprensió audiovisual en vers a diferents formats televisius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario