Al final...

Quan vaig entrar a estudiar pedagogia, desprès d’haver fet un mòdul de grau superior de realització d’audiovisuals i espectacles, iniciava la carrera amb la finalitat d’acabar treballant en algun àmbit on es mesclés els mitjans audiovisuals amb la pedagogia, i en un principi em pensava que m’estava inventant un àmbit de treball inexistent.
Aquesta assignatura, per a mi ha estat essencial per fer-me adonar que la meva idea inicial no era tan descabellada com semblava. La gent moltes vegades m’ha preguntat què estava fent estudiant pedagogia desprès d’haver fet audiovisuals, i jo defensava que hi havia un lligam molt fort entre un i l’altre, que hi havia unes necessitats socials i educatives en l’actualitat que requerien del treball dels pedagogs en el àmbit audiovisual.
Potser aquesta assignatura no m’ha fet descobrir els recursos audiovisuals que s’utilitzen en televisió o la manipulació que s’amaga darrera certs programes, però m’ha fet veure que la feina educativa que encara queda per fer en aquest àmbit és molta, que és realment necessària i que tot just ara comença...

Crec que el procés d’aprenentatge que hem seguit mitjançant el blog és interessant ja que mica en mica, mentre avança l’assignatura, et permet reflexionar sobre temes que s’han parlat a classe utilitzant un sistema multimèdia que permet veure vídeos i pagines web per descobrir i aprendre els continguts de l’assignatura. El blog deixa a l’alumne expressar-se lliurement i de manera més creativa ja que permet afegir imatges i vídeos als escrits. Per altre banda, tot i que de bones a primeres no ho sembla, requereix d’un esforç molt constant, ja que cada entrada és com una recensió demanada en una altre assignatura i penso que seria molt excessiu si en totes les matèries de pedagogia es demanés el mateix. El problema que veig en el blog és que hauria de ser un mitjà bidireccional, on els alumnes a part d’escriure-hi coses també aprenguéssim d’aquestes i per això necessitaríem una reciprocitat del professor, perquè a vegades he tingut la sensació de que tot el que he anat escrivint al meu blog ningú ho arribarà a llegir mai i es quedarà aquí penjat com si fos un diari personal el qual només és útil per a la recerca interior d’un mateix.

Children see children do.

He escollit aquest anunci ja que penso que és dels millors que s’han fet. Crec que reuneix moltes de les característiques essencials perquè un anunci sigui bo, afegint a més a més que el missatge que vol transmetre és clarament educatiu.
En aquest anunci penso que tot està magistralment pensat; la música, la idea creativa, les escenes i situacions que s’han escollit (tabaquisme, civisme, violència, ecologia...), els personatges quotidians que hi surten, etc.
Fa una conscienciació general sobre diversos aspectes negatius que fem en el nostre dia a dia i crea un gran impacta al veure-ho com ho estan fent nens de la mateixa manera que els adults.
A més utilitza un recurs molt bo que és anar augmentant l’agressivitat i l’angoixa de les imatges cada vegada més per a crear un impacta més gran en els espectadors.
Pedagògicament penso que transmet una idea molt important “els nens fan el que veuen, fes que la teva influència sigui positiva”, i ho fa amb un llenguatge visual simple i entenedor, crea una “moraleja” que tenen clar tots els educadors que han estudiat per a dedicar-se professionalment aquest àmbit, però que és importantissim que tothom la comparteixi perquè tothom exerceix d’educador.