A ran de la conferència de Fernando Hernàndez, he estat donant voltes a un altre tema que ens fa insinuar per a que hi penséssim. Va parlar sobre el significat, que circula i es transforma creant nous events visuals. Seguint aquesta idea en Fernando va lligar als mitjans de comunicació dient que tenen el poder per a transformar la realitat i fer creure a l’espectador allò que no és. Fernando incità a que penséssim quin paper han tingut els mitjans de comunicació en tot el procés de lluita que han fet els estudiants en contra del pla de Bolonya...
Veure la realitat com a sospita:
Deixant de banda el meu posicionament a favor o en contra de la manera en que s’aplicarà el pla de Bolonya a Catalunya, he estat reflexionant sobre el paper dels mitjans de comunicació en la seva feina d’informar sobre la lluita d’alguns estudiants en contra del nou pla.
Arran de la manifestació del passat 18 de Març, on hi va haver una forta càrrega policial i on van sortir ferides moltes persones he estat interessant-me per els diaris, els telenotícies i els programes de televisió i radio on es parlés d’aquest conflicte. Les conclusions que en trauria si no hagués viscut de prop els incidents són:
- Que els antibolonya són una minoria, quatre joves antisistema que no estan d’acord en res, són violent i radicals, fan vagues perquè no tenen ganes de treballar, són d’estil “okupes” i van mal vestits, per aquest motiu i com diu el president Montilla “aquesta minoria embruta la imatge dels joves catalans” i cal que “ la majoria d’estudiants no es deixi arrossegar”.
- Que en les manifestacions colpegen als policies amb pals, els insulten, tiren pedres i cadires i trenquen tot el que es troben pel camí.
- Que per aquest motiu el dimecres 18 de Març, els antiavalots van actuar bé davant la perillositat dels antisistema.
És trist que els mitjans de comunicació tinguin el poder que tenen per influenciar als ciutadans i s’omplin la boca de mentides com ho fan... i sinó, on estan representats com a realitat els joves que tenen pensament crític, que no es conformen amb allò que està establert, que lluiten de manera pacífica per aconseguir un diàleg. On estan els 120 estudiants que van haver de ser portats a l’hospital desprès de les manifestacions de dimecres, privats d’auxili, insultats i vexats per els antiavalots. Qui ha vist les imatges fetes per la policia del desallotjament de l’interior de l’edifici històric de la UB on els policies tiraven als estudiants per les escales i els amenaçaven amb armes blanques. Quina cadena de TV ha parlat de les agressions que van patir els joves arrestats dins dels furgons de la policia. Per què en “Els matins de TV3” es fa un atac directe, per part dels responsables del programa, contra els estudiants que demanen diàleg cada vegada que surt el tema del pla de Bolonya. I entre molts altres fets, per què es parla tant sols de les manifestacions amb incidents i en canvi en la del passat dijous 26 de Març on hi havia un munt de “periodistes carronyers” preparats per aconseguir una bona imatge d’algun jove violent resulta que gairebé no se’n va fer ressò tot i que hi hagués 5.000 manifestants (segons la policia, molts més segons la resta que estàvem allà) que vam caminar pels carrers de Barcelona durant dos hores i mitjà de manera pacífica.
Què passa quan les tecnologies com els mitjans de comunicació prenen el poder, quan passen a ser la única font d’informació, quan tenen en les seves mans la construcció i desconstrucció de la realitat, i la veritat com a eina per a manipular?
Veure la realitat com a sospita:
Deixant de banda el meu posicionament a favor o en contra de la manera en que s’aplicarà el pla de Bolonya a Catalunya, he estat reflexionant sobre el paper dels mitjans de comunicació en la seva feina d’informar sobre la lluita d’alguns estudiants en contra del nou pla.
Arran de la manifestació del passat 18 de Març, on hi va haver una forta càrrega policial i on van sortir ferides moltes persones he estat interessant-me per els diaris, els telenotícies i els programes de televisió i radio on es parlés d’aquest conflicte. Les conclusions que en trauria si no hagués viscut de prop els incidents són:
- Que els antibolonya són una minoria, quatre joves antisistema que no estan d’acord en res, són violent i radicals, fan vagues perquè no tenen ganes de treballar, són d’estil “okupes” i van mal vestits, per aquest motiu i com diu el president Montilla “aquesta minoria embruta la imatge dels joves catalans” i cal que “ la majoria d’estudiants no es deixi arrossegar”.
- Que en les manifestacions colpegen als policies amb pals, els insulten, tiren pedres i cadires i trenquen tot el que es troben pel camí.
- Que per aquest motiu el dimecres 18 de Març, els antiavalots van actuar bé davant la perillositat dels antisistema.
És trist que els mitjans de comunicació tinguin el poder que tenen per influenciar als ciutadans i s’omplin la boca de mentides com ho fan... i sinó, on estan representats com a realitat els joves que tenen pensament crític, que no es conformen amb allò que està establert, que lluiten de manera pacífica per aconseguir un diàleg. On estan els 120 estudiants que van haver de ser portats a l’hospital desprès de les manifestacions de dimecres, privats d’auxili, insultats i vexats per els antiavalots. Qui ha vist les imatges fetes per la policia del desallotjament de l’interior de l’edifici històric de la UB on els policies tiraven als estudiants per les escales i els amenaçaven amb armes blanques. Quina cadena de TV ha parlat de les agressions que van patir els joves arrestats dins dels furgons de la policia. Per què en “Els matins de TV3” es fa un atac directe, per part dels responsables del programa, contra els estudiants que demanen diàleg cada vegada que surt el tema del pla de Bolonya. I entre molts altres fets, per què es parla tant sols de les manifestacions amb incidents i en canvi en la del passat dijous 26 de Març on hi havia un munt de “periodistes carronyers” preparats per aconseguir una bona imatge d’algun jove violent resulta que gairebé no se’n va fer ressò tot i que hi hagués 5.000 manifestants (segons la policia, molts més segons la resta que estàvem allà) que vam caminar pels carrers de Barcelona durant dos hores i mitjà de manera pacífica.
Què passa quan les tecnologies com els mitjans de comunicació prenen el poder, quan passen a ser la única font d’informació, quan tenen en les seves mans la construcció i desconstrucció de la realitat, i la veritat com a eina per a manipular?
Quan el poder de les tecnologies arriba a tal extrem, els que no tenen aquest poder de ben segur que surten perdent...
Doncs sí Gisela, les fonts de comunicació ens diuen el que els hi interessa...i a quin govern li interessa dir que la policia utilitza la violència indiscriminadament? Segur que si s'haguessin posat imatges dels estudiants i els càmeres ferits, la població s'hagués implicat més contra la violència dels Mossos...
ResponderEliminarEstà clar que la policia no ha d'actuar d'aquesta manera, però en el que sí que estic d'acord és en que si un manifestant antibolonya i antisistema arriba a la manifestació i ja ho fa amb violència, els Mossos han d'actuar, perque entenc que ells també s'han de defensar.
Buenu, k passis una bona setmana santa!!! :)