Binta i la gran idea

Fa temps vaig veure un curtmetratge de Javier Fresser anomenat “Binta i la gran idea”. Fa poc que m’ha tornat a venir al cap i hi he estat pensant. Crec que el tema que tracta el curt està molt lligat a alguns dels debats que hem tingut al llarg de les classes de tecnologia.

Aquest curtmetratge forma part de la pel·lícula “ En el mundo a cada rato”, en el que cinc directors mostren la seva versió sobre diferents realitats que afecten a la infància. Està rodada en tres localitats de Casamance, en el sud de Senegal el 2004 amb l’ajuda d’UNICEF. Però no és una pel·lícula que pretengui crear compassió cap als països “menys desenvolupats” anomenats el tercer món, sinó tot el contrari.
Des de la mirada innocent i optimista de Binta, una nena de set anys aconsegueix fer una crítica a la globalització dels països desenvolupats i al progrés de la humanitat, invitant a reflexionar sobre si són els països del sud els que han de desenvolupar-se com els països del nord o realment som els del nord que hem de començar aprendre sobre els del sud.Crec que és una reflexió molt interessant que podem fer, o si més no pensar en si és veritat que necessitem tant desenvolupament per a poder viure o si realment és el desenvolupament el que ens crea les necessitats.

Intentaré penjar en el meu blog el curtmetratge de “Binta i la gran idea” per als que tingueu ganes de veure’l.
La podeu trobar també a internet a: http://es.youtube.com/watch?v=6T7PmiYzN38.
Versió original en Francès, subtitulada al espanyol. (mala qualitat)


Si algú no te temps de veure’l he fet un resum ràpid per a que podeu entendre de que va:

Binta és una nena de set anys que viu en un poblet de l’Africà. Allà hi ha escola i a Binta li agrada assistir a les classes ja que el seu professor els ensenya sobre coses importants per a la seva vida i a respectar-se entre ells. Però en el seu poble no totes les nenes tenen la oportunitat d’anar a l’escola. Aquest és el cas de la seva cosina, a la que el seu pare no la deixar anar-hi ja que creu que les noies s’han de quedar a casa cuidant de la família. Per aquest motiu els nens de l’escola organitzen una obre de teatre per tal que tota la gent del poble es dongui compte de que és important que les nenes també tinguin una educació.Binta viu amb la seva mare i el seu pare. Ella està molt orgullosa del seu pare, un pescador humil que cada dia surt amb la seva barqueta per pescar els quatre peixos que necessita per a poder viure, i que creu que els humans hauríem d’aprendre dels ocells que agafen el millor del nord i el millor del sud. L’home té un amic que li explica tots els dies lo molt desenvolupats que estan els països del nord, que cacen tonelades de peixos sense esforç i fan rellotges amb alarmes perfectes.El pare de Binta comença a pensar sobre el desenvolupament dels països del nord i té una gran idea, per dur-la a terme demana a Binta que l’ajudi a escriure una carta que portarà al governador, la carta diu el següent: “comprenent que si seguim el camí que el primer món ens marca, correm el risc de que els fills dels nostres fills es quedin sense peixos, sense arbres, sense aire...que les ànsies d’acumular bens ens portarà a perdre el sentiment de solidaritat, i que la por a perdre les riqueses acumulades ens portarà a destruir-nos entre nosaltres. Per tot això m’he vist en la obligació d’aportar el meu granet de sorra i de fer algo per evitar el desastre. És per aquesta raó que sol·licito iniciar els tràmits d’adopció d’un nen del primer món per a que pugui aquí desenvolupar-se com a persona i adquirir els coneixements necessaris per a ser feliç en la nostre humil comunitat”.