5.00 am. Barri de Ciutat Meridiana, Barcelona.
Es senten els plors d’un nen, mentre veiem un estret passadís amb una porta entre oberta al fons. El nen segueix plorant, uns peus nus apareixen per la porta i caminen pel passadís creuant-lo i entrant en una altre habitació totalment fosca.
L’habitació s’il·lumina tènuement i descobrim una noia obrint unes cortines. És una noia jove, morena de pell i amb els cabells llargs i negres, com a vestit porta només una camiseta ample que li arriba fins els malucs. Per la finestra entra molt poca llum, la suficient perquè la dona pugui acostar-se a un bressol que hi ha en una racó de l’habitació, mentre comença a “tatareja” una cançó.
Del bressol treu un nadó d’uns tres mesos, l’acosta al seu pit i el balanceja tendrament mentre li segueix cantant a cau d’orella. Seu en una cadira antiga que hi ha al costat del bressol i li dóna el pit al seu fill mentre mira preocupada un rellotge que hi ha penjat en una paret de l’habitació malpintada.
Veiem com la noia surt d’un portal molt vell amb el nen entre els seus braços embolicat en una manta. Ella s’ha canviat de roba i ara vesteix més arreglada amb una camisa de màniga curta i uns texans. Al carrer poc a poc surt el sol però encara és molt fosc. La noia camina amb el nadó a coll una bona estona travessant places i carrers. Finalment arriba a un portal, entra i deixa al seu fill en un petit bressol al costat d’altres infants que dormen. Li dóna un petó al front i diu adéu a una dona gran que vesteix una bata i seu en un balancí al costat dels bressols.
Veiem com la noia està asseguda en un autobús i va mirant per la finestra. Veiem com està dreta en una plataforma de dins del metro agafada a una barra de ferro per a no caure i envoltada d’altres persones que van a treballar. La tornem a veure asseguda en un altre autobús recolzada a la finestra mig adormida. De cop s’aixeca i baixa en una parada.
7.30 am. Barri de Sant Gervasi, Barcelona.
L a noia entra en un jardí d’una casa i pica al timbre de la porta. La obra una dona molt arreglada que li diu quatre coses, li dóna un full amb algo anotat, unes claus i marxa ràpid com si tingués molta pressa.
La noia entra i suaument tanca la porta, dins la casa es sent a un nen plorant. Ella puja unes escales i entra en una habitació a les fosques, obra les cortines d’una finestra per a deixar que entri la llum del sol i s’acosta a un bressol tot “tatarejant” una cançó.
Agafa suaument a un nadó i el balanceja entre els seus braços mentre mira tristament per la finestra.
Es senten els plors d’un nen, mentre veiem un estret passadís amb una porta entre oberta al fons. El nen segueix plorant, uns peus nus apareixen per la porta i caminen pel passadís creuant-lo i entrant en una altre habitació totalment fosca.
L’habitació s’il·lumina tènuement i descobrim una noia obrint unes cortines. És una noia jove, morena de pell i amb els cabells llargs i negres, com a vestit porta només una camiseta ample que li arriba fins els malucs. Per la finestra entra molt poca llum, la suficient perquè la dona pugui acostar-se a un bressol que hi ha en una racó de l’habitació, mentre comença a “tatareja” una cançó.
Del bressol treu un nadó d’uns tres mesos, l’acosta al seu pit i el balanceja tendrament mentre li segueix cantant a cau d’orella. Seu en una cadira antiga que hi ha al costat del bressol i li dóna el pit al seu fill mentre mira preocupada un rellotge que hi ha penjat en una paret de l’habitació malpintada.
Veiem com la noia surt d’un portal molt vell amb el nen entre els seus braços embolicat en una manta. Ella s’ha canviat de roba i ara vesteix més arreglada amb una camisa de màniga curta i uns texans. Al carrer poc a poc surt el sol però encara és molt fosc. La noia camina amb el nadó a coll una bona estona travessant places i carrers. Finalment arriba a un portal, entra i deixa al seu fill en un petit bressol al costat d’altres infants que dormen. Li dóna un petó al front i diu adéu a una dona gran que vesteix una bata i seu en un balancí al costat dels bressols.
Veiem com la noia està asseguda en un autobús i va mirant per la finestra. Veiem com està dreta en una plataforma de dins del metro agafada a una barra de ferro per a no caure i envoltada d’altres persones que van a treballar. La tornem a veure asseguda en un altre autobús recolzada a la finestra mig adormida. De cop s’aixeca i baixa en una parada.
7.30 am. Barri de Sant Gervasi, Barcelona.
L a noia entra en un jardí d’una casa i pica al timbre de la porta. La obra una dona molt arreglada que li diu quatre coses, li dóna un full amb algo anotat, unes claus i marxa ràpid com si tingués molta pressa.
La noia entra i suaument tanca la porta, dins la casa es sent a un nen plorant. Ella puja unes escales i entra en una habitació a les fosques, obra les cortines d’una finestra per a deixar que entri la llum del sol i s’acosta a un bressol tot “tatarejant” una cançó.
Agafa suaument a un nadó i el balanceja entre els seus braços mentre mira tristament per la finestra.
M'agrada molt. L'has escrit tu???
ResponderEliminar