La importància de la narrativa audiovisual ha anat variant al llarg dels anys. Al inici del cinema, les primeres pel·lícules no donaven importància allò que es veia, sinó que la importància es centrava en l’impacta de la revolució del cinema. No va ser fins que Griffit, el 1915, amb la pel·lícula “el Nacimiento de una Nación” comença a donar importància a les històries narratives i al llenguatge audiovisual.
Amb l’arribada del cinema sonor, a finals de la dècada dels 20, neixen els relats socials, on la importància ja es centra en el diàleg i guió narratiu dels films.
Fins arribar a l’actualitat, la història de la narrativa en ficció ha anat canviant i creant diferents funcions depenent de la època i del moment, però un element que mai a perdut a estat la necessitat d’usar-lo com a mitjà lúdic i catàrtic, on els telespectadors poden aïllar-se de la realitat, sentir-se reflexat en històries i personatges de la ficció, torbar sentit als seus sentiments, evocar emocions contingudes i desencadenar altres insospitades.
Tot i que sovint pensem que el que ens evoca a un impacte emocional en els relats de ficció és el seu argument, el tema que es tracta o el guió escollit, realment el més important és la narrativa audiovisual que hi ha darrera, que és el que aconsegueix crear la màgia per tal que aquell relat sigui un bon relat. Els plans, les escenes, les seqüències, els moviments i angulacions de càmera, la continuïtat temàtica, l’espai i el temps, les transicions, el muntatge, la composició, el tractament del so o la il·luminació entre altres, són els factors realment claus perquè un relat de ficció entri en els espectadors i marqui la seva percepció de la narració.
Penso que la ficció narrativa audiovisual pot ser un mitjà molt bo per treballar sobretot en l’àmbit d’educació en valors. Mitjançant els relats de ficció es poden tractar molts temes socials de l’actualitat, i com ja hem dit abans aquest mitjà té una funció catàrtica que ajuda als espectadors a mostrar les seves emocions i sentiments posant-se a la pell dels protagonistes de les històries. Això permet entendre millor les problemàtiques o situacions que es volen treballar en els àmbits educatius, creant la sensació que es surt de les quatre parets on sempre aprenem i arribant a llocs on la realitat no ens permetria accedir.
Amb l’arribada del cinema sonor, a finals de la dècada dels 20, neixen els relats socials, on la importància ja es centra en el diàleg i guió narratiu dels films.
Fins arribar a l’actualitat, la història de la narrativa en ficció ha anat canviant i creant diferents funcions depenent de la època i del moment, però un element que mai a perdut a estat la necessitat d’usar-lo com a mitjà lúdic i catàrtic, on els telespectadors poden aïllar-se de la realitat, sentir-se reflexat en històries i personatges de la ficció, torbar sentit als seus sentiments, evocar emocions contingudes i desencadenar altres insospitades.
Tot i que sovint pensem que el que ens evoca a un impacte emocional en els relats de ficció és el seu argument, el tema que es tracta o el guió escollit, realment el més important és la narrativa audiovisual que hi ha darrera, que és el que aconsegueix crear la màgia per tal que aquell relat sigui un bon relat. Els plans, les escenes, les seqüències, els moviments i angulacions de càmera, la continuïtat temàtica, l’espai i el temps, les transicions, el muntatge, la composició, el tractament del so o la il·luminació entre altres, són els factors realment claus perquè un relat de ficció entri en els espectadors i marqui la seva percepció de la narració.
Penso que la ficció narrativa audiovisual pot ser un mitjà molt bo per treballar sobretot en l’àmbit d’educació en valors. Mitjançant els relats de ficció es poden tractar molts temes socials de l’actualitat, i com ja hem dit abans aquest mitjà té una funció catàrtica que ajuda als espectadors a mostrar les seves emocions i sentiments posant-se a la pell dels protagonistes de les històries. Això permet entendre millor les problemàtiques o situacions que es volen treballar en els àmbits educatius, creant la sensació que es surt de les quatre parets on sempre aprenem i arribant a llocs on la realitat no ens permetria accedir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario