Aquí inicio la meva primera aparició al blog, arribo una mica tard, corrents i de pressa... però es que això de les noves tecnologies com ja hem parlat a classe a vegades falla per totes bandes i t’agafa desprevingut. Aquest cop l'ordinador ha donat un ordre clara i contundent, s’ha encaparrat en la idea de “cookies no acceptades” i en alguns casos no hi ha un “plan B” que valgui.
Parlo del ordinador com si fos un esser amb veu i vot, que dirigeix les seves accions amb voluntat pròpia. Es diu que personificar objectes és una cosa de nens, però asseguro que en molts moments de la meva vida, he pensat que les tecnologies artefactuals em manipulen i no precisament per ajudar-me.
Tot i que aquí demostro la meva enemistat amb les maquines, no he parat d’utilitzar-les dia rere dia, tot i que sigui contradictori alguns dels meus hobbies requereixen de tenir certs coneixements i habilitats amb aquestes. M’agrada molt l’edició de vídeo, la fotografia i fer els meus muntatges amb photoshop, m’hi podria passar hores, i és potser aquest fet que m’ha conduit a un amor-odi cap als aparells tecnològics audiovisuals. Quan et passes molt temps utilitzant tecnologies audiovisuals, et dónes compte de com en un moment donat et poden deixar tirat sense res d’allò que havies estat creant entre les mans i com t’has de buscar la vida per solucionar problema rere problema, arribant a pensar que no hi ha invent més perfecte que el bolígraf i el paper.
Però per altre banda em dono compte de tot el que m’aporta utilitzar-les, del que m’arriba a permetre crear un programa de muntatge de vídeo, del que hem diverteix texturitzar fotografies, del que admiro a la gent que és capaç de donar vida a un ninot de plastelina mitjançant un ordinador, del que hem fasina veure un tècnic manipulant una taula de so i en definitiva de com la tecnologia pot arribar ajudar a expressar, extreure i comunicar pensaments i emocions que tenim dins nostre.
Això em fa trontollar alguns esquemes que tinc sobre la tecnologia artefactual, i em torna a sorgir una pregunta que vam debatre a classe: Realment les maquines deshumanitzen les persones? ... seguiré pensant...
Benvinguda!!!! ja era hora, jaja
ResponderEliminarno t'agraden massa les màkines pero et portes mlt be amb elles..sort en tenim de la nostra dissenyadora gràfica :)
Esperem que en les pràctiques i treballs que us proposem puguis posar en joc aquesta part més creativa de la que sembla que gaudeixes tant :)
ResponderEliminarHola Gisela! Doncs jo també tinc aquesta "necessitat" d'utilitzar l'ordinador dia rere dia perque treballo en una botiga d'electrodomèstics i hem d'utilitzar un p'rograma de comptabilitat per a poder dur a terme els tickets diaris, els pressupostos...etc...avui en dia sembla ser que sense els ordinadors no som res, més ben dit: sense els ordinadors no som res.
ResponderEliminarT'he de dir que a mi també m'agrada molt la construcció de vídeos i collages i sempre aprofito per a fer una construcció d'aquestes quan he de fer un regal d'aniversari...és una forma molt atractiva de demostrar sentiments.
A la pregunta de si les màquines deshumanitzen a les persones...doncs a mi m'esgarrifa pensar-ho, però crec que en molts aspectes sí que les deshumanitza. Un exemple que sempre em ve al cap es el fet de que hi hagi jocs de taula (trivial, parxís...) per internet. Ja no es juga amb la familia o els amics? avui en dia, fins i tot per jugar a aquests jocs ja es fa per internet amb persones que ni tan sols coneixem...